| De
espejos de río [mp3]
Restare
aqui segut, amor,
a la frondosa branca d'un arbre centenari.
Escoltare la remor de la meva ànima baixant amb el riu
cap a la calma tibia d'una extensa planúria.
Et cantare, amor, sí, et cantaré cada nit,
et beure la respiració fins l'arribada de l'alba.
I si et demores, si manques a la teva cita amb les escumes,
teixere un llenç que vagi de l'arbre al riu, del migdia
al alba,
per a que brillis, un altra vegada, plata i rodona, plata i rodona
en una colzada clara d'espills de riu.
Me
quedaré aquí sentado, amor,
a la frondosa rama de un árbol centenario.
Escucharé el sonido de mi alma bajando con el río
hacia la calma tibia de una extensa llanura.
Te cantaré amor, te cantaré cada noche,
te beberé la respiración hasta la llegada del alba.
Y si te demoras, si faltas a tu cita con las espumas,
tejeré una sábana que vaya del árbol al río,
del mediodía al alba,
para que brilles de nuevo plata y redonda, plata y redonda
en un recodo claro, de espejos de río.
[Volver
al menú de letras] |